PAISATGE AMB LUIS SANUS AL FONS

Al fons.

Al fons a la dreta sempre hi trobes una porta. El pany d’un atzucac pel badall del qual guaites un feix de llum. Una bombeta de galliner, encesa dia i nit perquè les bèsties posen ous fins que s’esquallen. Com la closca d’un insecte en l’ampolla d’un taxidermista.

Al fons.

Al fons s’escolta la veu pastosa d’una ràdio. Es mitjanit i els gossos borden lluny pels bardissars. De les altres cambres arriba la remor dels cossos travessant les ombres. Somien o tan sols alenen sobre les màrfegues. Com les bèsties del galliner. El llum roig del transistor els guia. El llum roig que travessa els passadissos dels hotels barats. L’infern en l’ona curta dels insomnes.

Al fons.

Al fons hi ha una porta que dóna al carrer. Però no vols travessar-la. T’estimes més el paradís dels rodapeus humits les vesprades d’agost. El vol d’una mosca sobre el cristall. La recerca de la claror pel badall de la persiana. Llum. Les potes graten el vidre. Llum del carasol. Llum del galliner. Llum del transistor. Qui s’avesa a la foscor, la més lleu claror l’il.lumina a través dels passadissos.

Al fons.

Al fons tu. Tustes el clos del galliner. Acostes l’orella al tabic. Ensumes el baf de la mosca. Laberint de portes i finestres. Llambordes de corredors. Angle de la manisa sobre l’angle de la mampara. Angle del rostre. Angle on la llum s’escola. L’abisme al fons. La foscor on camines a les palpentes com una mosca a la què un xiquet ha tret les ales. L’hoste que es desensonilla i no troba l’interruptor. La falena que s’ensonya si ningú no encén la bombeta.

Al fons.

Al fons no hi ha res més enllà d’allò que palpes. L’ala de l’insecte. D’allò que escoltes a través dels maons. L’alè d’una dona que fuig sota els llençols. D’allò que distingeixes entre les ombres. L’aviram esdevingut humanitat. Al fons no hi ha res més que tu.

Al fons.

Jordi Botella
Alcoi 2005.